Un diccionari és un llibre de consulta que explica què volen dir les paraules, però també com s’escriuen i com es fan servir. Un diccionari de medicina recull les paraules que es fan servir per parlar de salut, que també s’anomenen termes de medicina. Aquestes paraules les poden fer servir els professionals de la salut quan parlen entre ells o amb nosaltres, i també tu quan parles de temes sobre la teva salut amb els professionals de la medicina o amb altres persones que no són metges.

El diccionari conté 200 noms que serveixen per parlar de salut presentats per ordre alfabètic i 148 explicacions amb els dibuixos corresponents. Hi ha també 31 paraules que són sinònimes d’unes altres, és a dir que són maneres de referir-se al mateix, però amb una altra paraula. Al final del llibre trobaràs 33 verbs que tenen un significat específic en medicina (desinfectar, curar, injectar, receptar, sagnar) presentats en frases creades pels escolars i un atles de 10 dibuixos sobre el cos humà en què hi ha indicats 130 termes. En total, el diccionari inclou 363 paraules que pots fer servir en parlar de medicina.

Les paraules d’aquest primer diccionari de medicina són noms molt bàsics que fan servir els experts en salut (com ara els metges, els infermers, els logopedes, els dentistes, etc. ) amb un significat específic. Els nens i nenes com tu heu sentit i també heu utilitzat moltes d’aquestes paraules (al·lèrgia, ambulància, càries, hospital, infecció, mal de cap, operació,  radiografia, refredat, termòmetre, vacuna, xarop, etc.) i potser d’algunes ja en saps moltes coses, però no de totes (cicatriu, discapacitat, dolor, febre, moc, neurona, pell atòpica, poll, trau, vòmit), i segurament altres no les has escoltades mai o no saps exactament què volen dir (anorèxia, asma, autisme, càncer, ecografia, malaltia rara, penicil·lina, pneumònia, síndrome de Down, traumatisme, varicel·la, virus). Doncs aquest diccionari te les vol explicar de manera fàcil i entenedora!

De cada paraula se’t dona la categoria gramatical (si és un nom masculí o femení), una explicació del significat (és a dir què és, com és, per a què es fa servir, qui la utilitza, etc.) que s’acompanya d’un dibuix fet per un nen o una nena per ajudar a fer més clar el que vol dir la paraula. En algunes ocasions, també hi ha informacions per saber en quines situacions comunicatives solem usar un terme (per exemple, de lipotímia es diu que “popularment fem servir desmai” o a la paraula mal de coll es comenta que “Quan ens fa mal el coll perquè tenim una infecció, els metges fan servir amigdalitis, que és una paraula especialitzada”) o d’on prové una paraula (per exemple, d’otitis es diu que “ve del grec antic ot-, que vol dir ‘orella’ i –itis, que vol dir ‘inflamació’”).  Altres vegades et donen informacions que volen desfer idees que a vegades tenim sobre determinades realitats i que no són certes (per exemple, de Síndrome de Down s’avisa que no és una malaltia o que sobrepès i obesitat no es poden confondre).

Quan una paraula es pot dir de maneres diferents, es recullen totes i s’explica en quins casos s’usa una i en quines situacions una altra, com ara cagarines, cagarrines, caguetes, descomposició i diarrea o cefalea i mal de cap. L’explicació del que significa es posa només en una paraula que sol ser la que fan servir els metges, i totes les altres hi remeten (per exemple, a mal de cap es diu “Consulta cefalea”).

En totes les explicacions es marquen de color blau marí les paraules que també estan explicades en algun altre lloc del diccionari i de color lila les paraules que estan il·lustrades en un dels dibuixos de l’atles.

Aquest diccionari és una obra que s’ha fet de manera col·laborativa a partir de coneixement compartit i acumulatiu. Durant tres cursos escolars, 1.200 nens de 8 escoles han treballat per explicar i dibuixar unes 200 paraules. Aquests infants de segon, tercer i quart de primària s’han convertit en petits-grans lexicògrafs (que són les persones que fan diccionaris). Tot aquest material ha estat digitalitzat i processat per un grup de 12 estudiants universitaris. Diferents experts en llengua, didàctica i medicina, primer han desconstruït les explicacions dels infants i després les han construït de nou. Les explicacions i informacions que se t’ofereix sobre les paraules s’han seleccionat i elaborat a partir del coneixement acumulatiu que havien aportat tots aquests petits-grans lexicògrafs. De manera que cap d’ells ha escrit una definició del diccionari, però entre totes les informacions que han aportat s’ha construït l’explicació de les paraules del diccionari. Un secret: a vegades hem afegit alguna informació que no havia aportat cap escolar perquè hem pensat que podia ajudar-te a acabar d’entendre millor una realitat.

A l’interior del diccionari, l’ús del masculí com a genèric per referir-se al masculí i al femení no respon a cap voluntat de discriminació sexista, sinó a un ús eficient i concís propi de la llengua catalana i la majoria de llengües romàniques com el castellà, el francès o l’italià. De manera que quan diem, per exemple, metge incloem tots els metges i metgesses, o quan parlem d’infermers ens referim a tots els infermers i a totes les infermeres; així mateix quan parlem de nens volem parlar naturalment de totes les nenes i de tots els nens.

Un diccionari és una obra d’equip; per això volem agrair a tothom que hi ha participat la seva col·laboració. En primer lloc, un agraïment molt gran als artífexs de l’obra: els nens i les nenes de segon, tercer i quart  curs de primària de les escoles Annexa-Joan Puigbert (Girona), Escaladei (Cerdanyola del Vallès), Oriol Martorell (Barcelona), Sant Jordi (Pineda de Mar), Sant Nicolau (Sabadell), Santiago Ratés (Vilajuïga), Vallmanya (Sant Esteve de Palautordera), Vedruna Immaculada (Barcelona), i als mestres, que entre els cursos 2015-2018, han acompanyat amb constància i professionalitat la seva feina durant aquest projecte lexicogràfic pioner.

Al Col·legi Oficial de Metges de Girona i en especial al seu president actual, el Dr. Vilaplana, que ha cregut en el projecte des del principi i ha facilitat l’edició del diccionari. També als pediatres del Col·legi, Lluís Mayó, José Manuel Sin, Pilar Vicente, que des de l’expertesa s’han mirat la informació com a metges i han fet aportacions molt valuoses per a assegurar la qualitat i veracitat cognitiva del diccionari. I també a Ruth Espuche, per facilitar enormement la feina de gestió amb la institució.

En darrer lloc, tot i que en el fons hauria de ser el primer, perquè ella em va donar les forces per començar aquest nou projecte després del Primer diccionari de Ciència, agraeixo a la meva filla Sara la seva constant persistència, alegria i il·lusió a demanar quan faríem un altre diccionari, un en què hi pogués col·laborar: “mare has de fer un diccionari perquè hi puguem participar els de la meva classe, però aquest ha de ser de color verd!”

El Primer diccionari de medicina il·lustrat és, doncs, un llibre fet per moltes persones i creat especialment per a tu. Per això, és un diccionari diferent que pensem que t’agradarà. Molt bones lectures! 

Rosa Estopà
Girona, febrer del 2018